Ràdio Verdú prepara un automatitzador propi amb eines d’intel·ligència artificial
El projecte, impulsat des del laboratori IA de 3w2, començarà amb una etapa d’estudi i proves abans d’abordar el desenvolupament amb la metodologia CEPA.
Ràdio Verdú documentarà el procés per compartir l’experiència de construir una plataforma adaptada a les necessitats de la ràdio en línia.
Un automatitzador és una de les peces centrals d’una emissora: organitza els continguts, executa la programació i dona continuïtat a l’emissió. Desenvolupar-ne un de propi implica treballar sobre un aspecte especialment exigent de la ràdio: aconseguir que la música, les locucions, les identificacions i els programes s’emetin de manera ordenada i fiable.
Amb aquest objectiu, 3w2 inicia la planificació d’un automatitzador a mida per a Ràdio Verdú, amb la previsió d’incorporar funcions, connexions i eines d’intel·ligència artificial. El projecte es planteja inicialment com una línia de recerca del laboratori, on s’estudiaran les necessitats de l’emissora i es contrastaran diferents solucions abans de concretar el desenvolupament.
La voluntat és construir una base sòlida que permeti evolucionar progressivament i, alhora, deixar constància de les decisions, les proves i els aprenentatges.
Primer, entendre què necessita una emissora
La primera etapa se centrarà a definir els requisits del sistema. No totes les ràdios treballen de la mateixa manera: una emissora musical, una ràdio local amb entrevistes i directes o un projecte amb diversos canals poden necessitar fluxos de treball diferents.
En el cas de Ràdio Verdú, la planificació tindrà en compte la convivència entre continguts programats i intervencions en directe, la gestió de la biblioteca sonora i les necessitats de producció de les seves emissions en català i castellà.
Entre els àmbits que s’estudiaran hi haurà la creació de llistes i pautes horàries, les transicions entre peces, la gestió de prioritats i la recuperació davant d’incidències. També s’analitzarà com facilitar les tasques quotidianes de les persones que preparen i supervisen la programació.
La continuïtat de l’emissió serà un criteri central de disseny. Una funció atractiva només tindrà sentit si es pot integrar sense comprometre el funcionament del conjunt.
Una arquitectura preparada per connectar-se
Una de les línies d’estudi serà l’organització del sistema en components amb responsabilitats definides: reproducció, programació, biblioteca, interfície de control i integracions externes.
Aquesta separació hauria de facilitar les proves i permetre incorporar noves capacitats sense haver de modificar tota la plataforma. També s’avaluarà una API —una interfície perquè altres aplicacions puguin comunicar-se amb l’automatitzador— i la connexió amb eines de producció, serveis web i assistents d’IA.
Per a una ràdio en línia, aquestes connexions poden obrir possibilitats com compartir informació sobre el contingut que està sonant, coordinar elements del reproductor web o consultar l’estat de la programació. Són línies de treball que caldrà validar tècnicament abans de decidir-ne la implementació.
Intel·ligència artificial amb funcions concretes
La incorporació d’IA s’estudiarà a partir de tasques útils i verificables. Entre les possibilitats que s’avaluaran hi ha el suport a la classificació de continguts, la consulta de la biblioteca en llenguatge natural, la preparació de propostes de programació i l’assistència en la redacció de locucions.
També s’exploraran connexions amb models locals i serveis externs, valorant-ne la qualitat, els recursos necessaris i els costos de funcionament.
La planificació distingirà entre suggerir una acció, preparar-la i executar-la. Consultar una biblioteca no té les mateixes implicacions que modificar una pauta o interrompre una emissió. Per això, les integracions hauran de disposar de permisos delimitats, registre d’activitat i supervisió adequada a cada tasca.
Proves abans de passar a producció
El projecte inclourà múltiples proves en un entorn separat de l’emissió habitual. S’avaluaran tant les funcions individuals com el comportament del sistema durant sessions prolongades.
Els assajos previstos abordaran situacions com fitxers que no es poden reproduir, interrupcions de xarxa, reinicis, canvis entre programació automàtica i directe o indisponibilitat d’un servei d’IA. També es revisaran les transicions sonores i la correspondència entre la pauta prevista i el resultat emès.
Aquest treball permetrà identificar limitacions, corregir errors i establir criteris per decidir quan una funció està preparada per avançar.
Desenvolupament amb la metodologia CEPA de 3w2
Un cop contrastades les necessitats i les opcions tècniques, el desenvolupament s’organitzarà amb la metodologia CEPA de 3w2, estructurada en mòduls, fases i passos.
Cada pas tindrà un objectiu concret, les comprovacions corresponents i evidències del resultat. L’avanç es farà amb revisió i autorització humana, de manera que les decisions es puguin justificar i el projecte mantingui un ordre de desenvolupament coherent.
Aquesta metodologia permetrà convertir una idea àmplia en actuacions assumibles: començar per les funcions essencials, validar-les i ampliar el sistema sobre una base comprovada.
La història d’un automatitzador, explicada des de dins
Ràdio Verdú publicarà continguts a mesura que el projecte avanci. L’objectiu és construir una memòria del procés que expliqui què s’ha provat, quins resultats s’han obtingut i per què s’han pres determinades decisions.
Aquesta sèrie vol aportar una mirada pràctica sobre el desenvolupament de tecnologia per a ràdios en línia, útil per a emissores locals, equips de producció i persones interessades en la relació entre programari, ràdio i intel·ligència artificial.
El punt de partida és una necessitat pròpia. El valor del recorregut serà també compartir coneixement sobre com transformar aquesta necessitat en una eina fiable, mantenible i preparada per evolucionar.
