Xiroia Teatre dona veu a la memòria dels Estinclells
La participació del grup de Verdú en «La conversa impossible III» reivindica el teatre com una manera d’apropar-nos al passat i de descobrir la dimensió humana del patrimoni.
Hi ha espais que ens conviden a imaginar com era la vida abans de nosaltres. Al poblat ibèric dels Estinclells, aquesta imaginació ha trobat una veu gràcies a Xiroia Teatre de Verdú.
La seva participació en «La conversa impossible III: urbanisme sota amenaça als Estinclells», dins del Cap de Setmana Ibèric, ha ofert una manera especialment suggeridora de retrobar-nos amb la història: donar vida a les persones que, en un passat llunyà, també van sentir aquell indret com casa seva.
La proposta situava el públic davant el dilema del consell d’ancians del poblat, advertit pel cabdill ilerget Belistages de l’amenaça romana i de la necessitat d’abandonar les llars per salvar la vida. Un plantejament que permet acostar-se al món ibèric des d’una perspectiva humana, a través de qüestions que continuen sent comprensibles avui: l’arrelament, la por davant la incertesa i el dolor de deixar enrere allò que dona sentit a una comunitat.
El valor de la representació rau en aquesta capacitat de donar una dimensió propera al passat. Les restes arqueològiques ens expliquen com s’organitzava un poblat; el teatre ens convida a pensar què podia significar viure-hi. Posar veu al consell d’ancians ajuda a imaginar que, entre aquells murs, també hi havia converses, desacords, records i decisions difícils.
La força de representar la història al mateix jaciment
Fer aquesta representació als Estinclells aporta un valor que difícilment es podria reproduir en un altre escenari. El jaciment forma part del sentit de l’obra: el debat sobre abandonar el poblat té lloc precisament allà on aquella comunitat va construir les seves cases i va compartir la seva vida.
D’aquesta trobada entre paraula i lloc neix bona part de la màgia de la proposta. Per un moment, el públic pot mirar les restes amb uns altres ulls i imaginar-les habitades. El teatre esdevé així un pont entre el paisatge que contemplem i la vida que intentem comprendre.
La dramatització ofereix una porta d’entrada al patrimoni que complementa la divulgació històrica. Desperta curiositat, afavoreix una connexió emocional amb el jaciment i ens recorda que darrere de qualsevol explicació sobre urbanisme o conflictes hi ha persones que han de decidir com afrontar el seu futur.
Un reconeixement a Xiroia Teatre de Verdú
La participació de Xiroia Teatre de Verdú mereix un reconeixement pel treball i la implicació que requereix una proposta d’aquestes característiques. Donar vida a una comunitat antiga comporta preparar els personatges, assumir el repte d’un espai singular i posar l’esforç col·lectiu al servei d’una experiència cultural compartida.
És també una mostra del valor del teatre local. La seva aportació enriqueix la vida cultural del municipi i contribueix a explicar el patrimoni des de la proximitat. Que un grup de Verdú participi en aquesta evocació dels Estinclells reforça el vincle entre la comunitat actual i la memòria del seu territori.
«La conversa impossible III» deixa una idea especialment valuosa: conèixer un jaciment també pot significar escoltar-lo a través del teatre. Xiroia ha contribuït a fer possible aquest acostament, convidant-nos a imaginar els Estinclells com un lloc ple de vida, de vincles i de preguntes sobre el demà.
Una aportació cultural que cal agrair, perquè ajuda a mantenir viu el patrimoni i ens permet sentir, per un moment, una mica més a prop d’aquells que el van habitar.
