Com transformarà la IA el mercat laboral?

La intel·ligència artificial ja no és només una tecnologia experimental. Cada vegada és més present en empreses, administracions, comerços, centres educatius i activitats professionals. Automatitza tasques, accelera processos, ajuda a analitzar informació i modifica les competències necessàries per desenvolupar moltes feines.

Davant aquesta transformació, el Govern de Catalunya ha anunciat la creació de l’Observatori Català d’Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, un nou organisme destinat a estudiar com la IA està modificant l’ocupació i anticipar-ne les conseqüències econòmiques i socials.

El Govern també anuncia un registre de sistemes algorítmics per reforçar la transparència en l’ús d’aquestes tecnologies.

La iniciativa vol permetre que les administracions, les empreses i els agents socials disposin d’informació actualitzada per preparar polítiques laborals, programes de formació i mesures de protecció abans que els canvis tecnològics deixin determinats professionals o sectors en una situació de vulnerabilitat.

En el moment de redactar aquest article, la creació de l’observatori havia estat anunciada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i estava pendent de la seva aprovació formal pel Consell Executiu.

La funció de l’observatori no serà predir amb exactitud quines professions desapareixeran, sinó estudiar com evolucionen les tasques, les competències i les necessitats de contractació.

La intel·ligència artificial no afecta totes les ocupacions de la mateixa manera. Les activitats amb una elevada presència de tasques repetitives, administratives o relacionades amb el tractament d’informació poden experimentar transformacions més ràpides. En canvi, els treballs que requereixen presència física, responsabilitat personal, coneixement especialitzat, creativitat o relacions humanes complexes acostumen a ser més difícils d’automatitzar completament.

També serà important detectar l’aparició de nous perfils professionals. La implantació de la IA genera necessitats relacionades amb la supervisió dels sistemes, la gestió de dades, la ciberseguretat, la integració tecnològica, la formació i el control ètic dels processos automatitzats.

Disposar d’informació actualitzada permetrà orientar millor la formació professional, les polítiques actives d’ocupació i els programes de reciclatge laboral.

Transformació no significa necessàriament substitució

Un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona calcula que la intel·ligència artificial generativa pot transformar el 26% dels llocs de treball a Catalunya.

Aquesta dada no significa que desaparegui una quarta part de l’ocupació. L’estudi mesura el grau d’exposició de les tasques a la IA, és a dir, la capacitat de la tecnologia per automatitzar una part de la feina o complementar l’activitat humana.

Segons les dades analitzades, entre 2023 i 2025 no s’observa una substitució generalitzada de llocs de treball, sinó una recomposició de funcions i una creixent complementarietat entre professionals i eines d’intel·ligència artificial. (cambrabcn.org)

Aquesta distinció és fonamental. Una administrativa pot continuar desenvolupant la seva professió, però dedicant menys temps a classificar documents o redactar comunicacions rutinàries. Un tècnic pot utilitzar la IA per analitzar grans quantitats de dades, però continuarà sent responsable d’interpretar els resultats. Un comerç pot automatitzar part de l’atenció inicial al client, sense eliminar la necessitat d’un tracte personal.

En molts casos, no desapareixerà la professió, sinó que canviarà la manera d’exercir-la.

Un impacte desigual entre homes i dones

La transformació tampoc no serà igual per a tothom. L’estudi de la Cambra de Comerç assenyala que el 30% de l’ocupació femenina presenta una exposició mitjana o alta a la IA generativa, davant del 23% en el cas dels homes.

Aquesta diferència s’explica, en part, per la major presència de dones en ocupacions administratives, comptables, d’atenció al públic i de gestió de la informació. Són precisament algunes de les activitats en què la IA generativa pot assumir més tasques repetitives.

Les dones d’entre 35 i 54 anys apareixen com un dels grups amb una exposició més elevada. Per aquest motiu, els programes de formació i adaptació laboral hauran d’incorporar una perspectiva de gènere i evitar que la innovació tecnològica ampliï desigualtats que ja existeixen.

Anticipar aquesta situació és molt més útil que actuar quan la transformació ja ha provocat exclusió laboral.

Un registre per saber quins algoritmes prenen decisions

El Govern també ha anunciat la creació d’un registre de sistemes algorítmics. Aquesta iniciativa pot tenir una importància especial quan els algoritmes intervenen en decisions que afecten les persones.

Actualment, algunes empreses utilitzen sistemes automatitzats per seleccionar currículums, organitzar torns, mesurar el rendiment, assignar tasques o valorar candidatures. Aquestes eines poden millorar l’eficiència, però també poden reproduir errors o desigualtats presents en les dades amb què han estat entrenades.

Un registre pot ajudar a identificar quins sistemes s’utilitzen, amb quina finalitat i sota quins criteris. També pot facilitar les auditories, la supervisió humana i l’exigència de responsabilitats quan una decisió automatitzada afecta els drets d’un treballador.

La transparència serà especialment necessària en els sistemes d’alt risc. No n’hi ha prou que un algoritme sigui ràpid o eficient: també ha de ser comprensible, revisable i respectuós amb la legislació laboral i la protecció de dades.

Formació per treballar amb la IA

Un dels principals reptes serà evitar que la formació arribi tard. Aprendre a treballar amb intel·ligència artificial no hauria de quedar reservat als informàtics o a les grans empreses tecnològiques.

Els professionals de l’administració, el comerç, la comunicació, l’agricultura, la indústria, el turisme, la salut o els serveis socials necessitaran comprendre quines tasques poden delegar a una eina i quines han de continuar sota control humà.

Aquesta formació també ha d’incloure pensament crític. Saber utilitzar una aplicació no implica acceptar-ne automàticament els resultats. Cal comprovar la informació, detectar possibles errors, protegir les dades i entendre les limitacions del sistema.

La millor adaptació no consistirà únicament a substituir processos manuals per algoritmes, sinó a reorganitzar el treball perquè la tecnologia augmenti les capacitats de les persones.

Les pimes també han de formar part de la transformació

La creació de l’observatori serà especialment útil si les seves conclusions arriben més enllà de les grans empreses i les administracions.

Les petites i mitjanes empreses representen una part essencial del teixit econòmic català, però sovint disposen de menys recursos para analitzar tecnologies emergents, formar els seus equips o contractar assessorament especialitzat.

Una transformació digital equilibrada hauria de proporcionar a les pimes informació clara, eines accessibles i programes de formació adaptats a les seves necessitats. No totes les empreses necessiten desenvolupar un sistema propi d’intel·ligència artificial. Moltes poden obtenir millores importants aplicant solucions existents a tasques concretes i sota supervisió humana.

El risc no és únicament perdre llocs de treball. També existeix el perill que augmenti la diferència de productivitat entre les organitzacions que poden adoptar aquestes tecnologies i les que no tenen prou recursos o coneixements per fer-ho.

Una oportunitat per als territoris rurals

L’impacte de la intel·ligència artificial també s’ha d’analitzar des d’una perspectiva territorial.

Als municipis petits i a les zones rurals, la IA pot ajudar a compensar algunes limitacions derivades de la distància, la manca de determinats serveis o la dimensió reduïda de les empreses. Pot facilitar tasques administratives, millorar l’atenció a distància, donar suport a activitats agrícoles, reforçar la promoció turística o permetre que alguns professionals desenvolupin projectes sense haver de traslladar-se a una gran ciutat.

Al mateix temps, aquests territoris poden patir dificultats específiques: menor connectivitat, menys oferta formativa, escassetat de perfils tecnològics o empreses amb poca capacitat d’inversió.

Perquè la transformació sigui realment inclusiva, l’observatori haurà d’analitzar també aquestes diferències territorials. Les necessitats d’una multinacional de Barcelona no són les mateixes que les d’un comerç, una cooperativa, una explotació agrícola o una petita empresa de les terres de Lleida.

La creació d’un observatori no resoldrà per si sola els reptes laborals de la intel·ligència artificial. La seva utilitat dependrà de la qualitat de les dades, de la independència de les anàlisis i, sobretot, de la capacitat de convertir les conclusions en actuacions concretes.

L’objectiu no hauria de ser frenar la innovació, sinó orientar-la. La IA pot millorar la productivitat, reduir tasques repetitives, crear nous serveis i ajudar les empreses catalanes a ser més competitives. Però aquests beneficis no es distribuiran automàticament de manera equilibrada.

Catalunya té l’oportunitat d’anticipar la transformació, preparar els professionals i establir garanties abans que els problemes apareguin. Observar és un primer pas. Els següents hauran de ser formar, acompanyar i protegir.

La intel·ligència artificial canviarà el mercat laboral. La qüestió decisiva és si esperarem que el canvi ens arrossegui o si serem capaços de dirigir-lo al servei de les persones.