Els Terrissaires presenten «Jo també», una nova cançó en català dedicada als emprenedors rurals i a totes les persones que es plantegen crear una empresa, desenvolupar una idea o iniciar una nova etapa professional en un poble.
La cançó parla d’aquell moment en què una idea encara és fràgil. Quan hi ha més preguntes que respostes, els recursos són limitats i l’entorn no sempre entén allò que es vol construir. Però també parla de la perseverança, dels petits avenços i de la satisfacció que arriba quan aquell projecte comença a prendre forma.
«Jo també» converteix aquesta evolució personal i professional en una història musical que comença amb un to introspectiu i creix progressivament fins a arribar a un final esperançador i motivador.
Emprendre des del món rural
Durant molt de temps, començar un projecte empresarial o tecnològic semblava exigir el trasllat a una gran ciutat. Les oportunitats, els clients, la formació i les infraestructures es concentraven principalment als grans nuclis urbans.
La digitalització ha començat a transformar aquesta realitat.
Avui és possible gestionar una botiga en línia, prestar serveis professionals, desenvolupar programari, crear continguts, treballar amb intel·ligència artificial o dirigir un projecte amb clients situats a centenars de quilòmetres des d’un municipi petit.
Això no significa que l’emprenedoria rural sigui fàcil. La manca de serveis, les dificultats de mobilitat, les connexions irregulars, la distància respecte de determinats clients o l’absència d’un ecosistema empresarial pròxim poden representar obstacles importants.
Però els pobles també ofereixen altres possibilitats: espais disponibles, costos més assumibles, tranquil·litat, proximitat, identitat pròpia i una relació més directa amb la comunitat.
«Jo també» neix precisament d’aquesta realitat. De la decisió de no esperar que totes les condicions siguin perfectes per començar.
Una casa tancada que es transforma en un projecte
La història visual de la cançó mostra una antiga sala situada a la planta baixa d’una casa de poble. És un espai que ha estat tancat durant anys, amb una taula vella, parets desgastades i una porta de fusta marcada pel pas del temps.
En la primera escena, Jordi, la veu i el personatge principal d’Els Terrissaires, apareix assegut de perfil davant de la taula. La seva actitud transmet preocupació, dubtes i cansament. Encara no hi ha una empresa, només un espai abandonat i una idea que intenta trobar el seu camí.
A mesura que avança la història, la mateixa habitació es transforma sense perdre la seva identitat. Les parets es restauren, la llum es torna més càlida i apareixen pantalles, equips tecnològics i eines de treball. La vella porta de fusta es converteix en una porta de vidre amb un petit cartell: «Obert».
Jordi continua assegut al mateix lloc, però la seva expressió ha canviat. Ara manipula un petit dron i observa amb satisfacció l’espai que ha aconseguit construir.
La transformació representa una idea senzilla però poderosa: no sempre cal marxar per avançar. De vegades, el futur pot començar en una habitació que semblava no tenir cap utilitat.
Els dubtes que acompanyen qualsevol projecte
Moltes persones tenen una idea que no arriben a desenvolupar. No necessàriament perquè sigui dolenta, sinó perquè començar implica assumir incerteses.
Hi ha por d’equivocar-se, de perdre diners, de no trobar clients o de descobrir que el projecte no funciona com s’havia imaginat. També hi ha opinions externes que poden afeblir la confiança: persones que no entenen la proposta, que consideren massa arriscat emprendre des d’un poble o que recomanen esperar indefinidament.
«Jo també» no presenta l’emprenedor com un heroi invencible. El mostra com una persona normal que dubta, cau, aprèn i continua.
La cançó comença gairebé des de la tristesa perquè molts projectes neixen en un moment difícil: després d’un canvi laboral, d’una etapa que s’ha acabat o de la necessitat de trobar una manera diferent de viure i treballar.
Tanmateix, la música avança i guanya força. Les guitarres netes, el ritme contingut i la veu de Jordi acompanyen una evolució que no es produeix de cop. L’èxit no apareix com un cop de sort, sinó com el resultat de molts petits passos.
La innovació i la tecnologia també arriben als pobles
L’escena final de «Jo també» mostra una petita empresa tecnològica perquè la innovació no pertany exclusivament als grans edificis d’oficines ni als parcs empresarials de les capitals.
Un poble també pot acollir projectes d’intel·ligència artificial, comunicació digital, producció audiovisual, comerç electrònic, ciberseguretat o serveis professionals especialitzats.
La ubicació deixa de ser una barrera absoluta quan hi ha una bona connexió, eines adequades i capacitat per col·laborar a distància. A més, les empreses rurals poden generar activitat econòmica, recuperar edificis buits, crear serveis i demostrar que és possible desenvolupar oportunitats professionals sense renunciar al territori.
Cada nou projecte contribueix a mantenir vius els nostres municipis. Darrere d’una oficina, un taller, una botiga o un estudi que obre les portes hi pot haver molt més que una iniciativa individual. També hi poden aparèixer noves relacions amb proveïdors, clients i col·laboradors, així com persones que descobreixen que el món rural ofereix possibilitats de futur.
Emprenedoria amb arrels
«Jo també» no pretén idealitzar el món rural ni amagar-ne les dificultats. El seu missatge parteix d’una mirada realista: emprendre requereix esforç en qualsevol lloc i fer-ho des d’un municipi petit comporta reptes específics.
Però viure i treballar en un poble no ha de significar quedar al marge de la innovació.
Les arrels es poden convertir en un punt de partida. Una casa familiar es pot transformar en un espai professional. Un antic local pot recuperar l’activitat. Una idea petita pot trobar clients lluny del lloc on va néixer.
Aquest vincle entre memòria i futur forma part de la identitat d’Els Terrissaires. La seva música parla del territori, de les persones que s’hi queden i de les que hi tornen amb noves idees. Parla de conservar allò que és valuós sense renunciar a transformar el que ja no funciona.
A «Jo també», l’antiga habitació no desapareix sota la nova oficina. La pedra, la fusta i la història de la casa continuen presents. La tecnologia s’incorpora a l’espai sense esborrar-ne el passat.
Una cançó per a les persones que estan a punt de començar
El nou tema d’Els Terrissaires està dedicat a les persones que ja han iniciat un projecte rural, però també a les que encara s’ho estan pensant.
A la persona que té una idea escrita en una llibreta. A qui observa un local tancat i imagina allò que podria arribar a ser. A qui desitja tornar al poble, canviar de vida o crear una activitat professional més coherent amb els seus valors.
No tots els projectes seguiran el mateix camí i no totes les històries tindran un resultat immediat. Però qualsevol transformació comença amb una primera decisió.
«Jo també» vol acompanyar aquest moment. Vol recordar que els grans canvis poden començar en llocs modestos i que darrere de cada porta que torna a obrir-se hi ha algú que, malgrat la por i les dificultats, va decidir intentar-ho.
Perquè la innovació també neix als pobles.
Perquè quedar-se també pot ser avançar.
I perquè cada vegada més persones poden dir: «Jo també».
🎵 «Jo també» ja està disponible al canal de YouTube d’Els Terrissaires:
youtube.com/@elsterrissaires
📻 Escolta Els Terrissaires a Ràdio Verdú:
radioverdu.cat
